Avantguarda i masses

Com hem vist, el problema del lligam o de la unitat entre l'avantguarda i les masses de la classe - que és, en essència, el problema de la Reconstitució del Partit Comunista - no pot resoldre's pressuposant l'avantguarda. Fins aquí, ho hem fet perquè era necessari per definir el canvi qualitatiu del moviment proletari una vegada complida la seva formació com a classe social i com a partit polític i per explicar les noves condicions en què es desenvolupa la unitat Partit-Classe; era necessari per quant es tractava de definir el moviment de la classe cap al Comunisme, amb la qual cosa havíem de partir d'una avantguarda existent. No obstant, matisàvem establint ja la condició que l'avantguarda formés part de la classe i que, precisament, aquest fet configurava el PC i, en conseqüència, establia les condicions històriques per al moviment revolucionari de la Classe cap al Comunisme.

Des del punt de vista polític, hem definit al PC com una unitat entre avantguarda i masses, com el seu lligam, convertint-se aquest lligam, com a l'expressió concreta de la relació d'unitat que és entre aquests dos elements, en la part substantiva del PC. Aquest no és, per tant, només l'avantguarda organitzada perquè, precisament, la relació entre avantguarda i masses enclou diferents equilibris, diferents formes d'unitat, segons les etapes de la Revolució i segons les tasques que exigeix cada una d'elles. L'avantguarda , llavors, s'organitza per complir aquestes tasques polítiques , de la qual cosa es dedueix que el principal no és l'organització, sinó la política. La primera tasca política de la Revolució és la Reconstitució del PC, llavors, com s'organitza l'avantguarda per complir aquesta tasca?, quin és el seu contingut?, quina és la línia de masses que permetrà unir l'avantguarda amb les masses i, amb això, donar el salt qualitatiu per aconseguir el PC?

Per respondre a això, és necessari definir l'avantguarda i els elements que la configuren com a tal en cada moment, i es pot dir el mateix del concepte de masses. En aquest sentit, hi ha dues fases clarament diferenciades: quan existeix PC i quan aquest no està encara constituït. No cal dir que, quan existeix, el PC és l'avantguarda. El problema està en definir-la quan no hi ha PC.

L'element de què cal partir és la ideologia, però no com quelcom ja definit per endavant, sinó com quelcom que cal formular i assumir abans de ser portat a les grans masses de la classe. La ideologia proletària, certament, és quelcom que existeix i, al mateix temps, quelcom que està en desenvolupament permanent. No podem partir, precisament en un moment de replegament de la Revolució Proletària Mundial, de que la ideologia està ja plenament desenvolupada o que la ideologia està ja definida quan encara no s'ha fet la valoració dels seus avanços aconseguits en aquesta primer onada revolucionària mundial. Igual que seria absurd tractar d'afrontar les tasques actuals de la Revolució només amb el marxisme, és a dir, amb l'experiència del proletariat revolucionari fins a la dècada dels 90 del segle XIX, també ho seria no tenir en compte les aportacions al marxisme-leninisme que es deriven de la construcció del socialisme a l'URSS i Xina principalment, així com les lliçons de la lluita de classes en el socialisme i de la lluita de dues línies dins dels partits comunistes que dirigien Estats de Dictadura del Proletariat.

La ideologia és quelcom objectiu: està aquí en la forma d'un conjunt d'experiències sintetitzades o encara per sintetitzar de manera teòrica. Sense aquesta síntesi prèvia no es pot abordar la Reconstitució perquè, llavors, no seria la ideologia qui l'orientés, sinó determinades interpretacions d'ella, més o menys esbiaixades, o la ideologia incompletament concebuda, amb la qual cosa no es podria estar a l'alçada que exigeix el compliment de les necessitats de la Revolució.

Establert això, qui compleix el paper "d'avantguarda" i, per oposició, qui el de "masses" en l'etapa de la Reconstitució?; si la relació avantguarda masses defineix al PC en el seu desenvolupament, quina és la naturalesa d'aquesta relació en l'etapa de la seva formació?

L'avantguarda, en un primer moment existeix escindida en dos pols: d'una banda, els membres més avançats i conscients de les masses de la classe, que es distingeixen d'aquestes masses només perquè dirigeixen o encapçalen les seves lluites econòmiques i perquè tenen consciència del caràcter antagònic d'aquestes lluites; és a dir, encara no tenen consciència revolucionària, però es distingeixen de l'oportunisme i del conciliacionisme perquè demostren consciència de classe conseqüent. D'altra banda, està el pol oposat, els qui comprenen la necessitat de dotar la classe de la seva ideologia revolucionària, els qui s'organitzen per estudiar-la i assumir-la i, al mateix temps, passen a aplicar-la, en la mesura que van coneixent-la, entre les masses.

Aquests dos pols oposats determinen el caràcter de la contradicció avantguarda-masses en l'etapa de la Reconstitució. En aquesta fase, la política revolucionària se circumscriu exclusivament al sector més avançat de les masses, de manera que, seguint el principi que la ideologia ha d'estar al comandament del procés, el sector que l'erigeix com a guia juga el paper d'avantguarda en aquesta etapa, mentre aquell altre que actua com a dirigent espontani, com a representant fidel de la classe "en si", s'enfronta a ell com a massa. Del que es tracta és que aquest sector avançat, amb consciència de classe, però sense consciència revolucionària, transformi la seva ideologia, sigui guanyat per al Comunisme. De la seva síntesi amb l'altre sector d'avançada resultarà el PC. Llavors, s'obrirà una nova etapa, en la que la ideologia haurà de guanyar les grans masses de la classe per conquerir el poder i instaurar la Dictadura del Proletariat. En aquesta nova etapa, l'avantguarda és el PC com a organització política i les masses la resta de la classe. La relació avantguarda-masses canviarà, per tant, de caràcter i la línia de masses a aplicar per l'avantguarda també, adoptant la forma de Front Únic dels Treballadors.

En l'etapa de Reconstitució, les masses no són, en resum, la majoria de la classe, els seus sectors més extensos i profunds, sinó el seu sector més avançat en quant és exponent de la lluita de classe contra la burgesia, la lluita que desenvolupa la classe com a tal classe. Per reconstituir el Partit, la ideologia, per mitjà dels qui la porten - en aquest cas els qui actuen com a avantguarda - han d'aconseguir que aquestes masses experimentin un canvi en l'estat de la seva consciència. D'aquesta manera, s'aconsegueix la síntesi en PC, per quant l'avantguarda ideològica passa a integrar-se a la classe - i per tant, la ideologia revolucionària es fa part constitutiva de la classe - , d'una banda, i per quant, per una altra, el sector més avançat de les masses transforma la seva consciència en consciència revolucionària.

La línia de masses de la política revolucionària en l'etapa de la Reconstitució consisteix en centrar-se en aquest sector del proletariat per "guanyar-lo per al Comunisme" i a organitzar la forma de dirigir-s'hi i el mode de conquerir-lo. La línia de masses per a la Reconstitució consisteix en què l'avantguarda ideològica ha de saber lligar-se a la resta de l'avantguarda per crear el PC.